La sensació de bloqueig arriba quan sembla que no donem a l’abast, que no podrem amb tot, que no sabem cap on tirar, que cal decidir però no sabem com, que no veiem les opcions o que aquestes semblen llargues i complexes, que portem temps igual, que no canvia res encara que passin els dies. Potser sentim que hem arribat al límit, amb elevada fatiga i cansament, que hem fet “tope”…

Els símptomes habituals inclouen:

. Inquietud i nerviosisme.

. Esgotament físic i mental.

. Falta de motivació, tot i que hi hagi opcions de fer quelcom que ens agrada.

. Evitació d’activitats.

. Anar deixant per més endavant tasques o decisions.

. Manca de concentració.

. Dispersió mental que impedeix la presa de decisions.

. Canvis en els hàbits quotidians.

. Augment del desordre i oblits, podent desatendre tasques quotidianes, laborals o familiars.

. Sensació de por o inseguretat.

. Canvis en els ritmes del son, amb dificultat per a dormir, sensació de poc descans o necessitat de més.

. Canvis en els hàbits alimentaris, podent generar variacions de pes.

. Dolors musculars i malestars físics varis, incloent simptomatologia psicosomàtica.

Arribats a aquest punt, serà important plantejar-se la manera d’aconseguir el desbloqueig emocional per a tornar a poder donar resposta a aquelles situacions que requereixen de nosaltres i la nostra atenció.

Per a fer-ho, podem començar amb 3 plantejaments fonamentals:

 

A. Estic en un moment d’incertesa en el què NO SÉ què he de fer?

En aquest cas, el primer pas per a poder desbloquejar-se serà aconseguir informació que ens permeti averiguar les opcions reals. Planteja’t aspectes com:

1. Quines són les meves opcions en aquest moment?
2. Quines eines tinc per a poder resoldre-ho?
3. Amb qui puc parlar per a obtenir aquesta informació?
4. On puc demanar assessorament?
5. Què em falta saber per a poder prendre decisions?

La informació concreta sobre allò que ens preocupa ajuda a obrir la ment a les possibilitats reals del moment i a fer-se noves preguntes que desencallen els bucles mentals de preguntes sense resposta que ens donen voltes i voltes per la ment. No ens ha de fer por demanar informació. Fer-ho no significa que haguem d’actuar en cap direcció de manera immediata, però sí permet ampliar la perspectiva essent coneixedors de les opcions, costos, professionals o recolzaments amb què podem comptar.

 

B. Sé què hauria o vull fer però NO EM SENTO CAPAÇ?

De ser així, segur que tampoc trobes el moment per a fer el primer pas. La manca de confiança en un mateix/a i les pròpies possibilitats o capacitat pot derivar en l’estancament i en postposar permanentment una decisió o l’execució de la mateixa, que a vegades ja tenim clara. En aquest cas, les preguntes que ens podem fer per a tirar endavant inclouen:

1. De què tinc por?
2. Com puc preparar-me per afrontar aquesta por o les dificultats que preveig?
3. Què em dic a mi mateix/a que em fa augmentar la inseguretat?
4. Qui em pot donar suport emocional en aquest moment per a recuperar confiança?
5. Podria fer un primer pas per a demostrar-me que en sóc capaç? Quin?

Les males experiències prèvies o una baixa autoestima poden estar generant el nostre bloqueig i, per tant, caldrà revisar-les d’aprop abans de la presa de decisions o dels passos importants.

 

C. Sé què hauria de fer però NO VULL fer-ho?

En ocasions no es tracta de manca de motivació ni d’inseguretat, a vegades tot i saber què fer i com fer-ho, no volem. O no volem encara. Perquè no és una decisió pròpia sinó forçada per l’entorn, perquè no hi creiem de veritat, perquè encara ho estem gaudint i no ho volem deixar, perquè sabem que serà difícil i ens costa posar-nos-hi, ….

En aquest cas, les qüestions a plantejar-te amb extrema sinceritat serien del tipus:

1. Què dic que vull però en realitat no vull?
2. Qui vol que actui d’aquesta manera i per què no hi estic d’acord?
3. Realment és el moment o vull esperar sense sentir-me culpable?
4. Puc fer-ho d’una altra manera que em sigui més fàcil per a començar?

La divisió de tasques, fer-les de manera conjunta amb altres persones o buscar arguments vàlids, tant per quedar-se en la posició actual com per a moure-la, permetran un punt de vista basat en la teva personalitat i manera de pensar “real” i no la “suposada”.

Així, davant el bloqueig emocional, la informació, la recuperació de la seguretat o la convicció seran l’empenta que ens permetrà veure de nou el camí.

Un cop de mà? Contacta amb nosaltres i buscarem la forma de desbloquejar-te.