Una epidèmia mundial com la vigent ha potenciat l’actitud i el discurs negatiu o pessimista durant una etapa que ja supera l’any. Però podria haver provocat també que siguis una persona tòxica?
Ja és hora d’identificar què ens ha passat i abandonar els comportaments tòxics que haguem pogut iniciar o accentuar durant aquest període de temps. I el primer pas és descobrir en quin punt estem i si estem practicant o no aquests comportaments.
En el present article podràs detectar si les teves conductes poden estar essent tòxiques, augmentant el teu malestar i dificultant la recuperació de les relacions socials. O bé si, al contrari, ja te n’has alliberat. Alhora, et pot servir per a reconèixer quan algú del teu entorn està portant-les a terme.
Sovint intentem reconèixer a les persones que són tòxiques però, el treball de proximitat ens mostra que, en realitat, hauríem de parlar més de comportaments que ho són i menys d’etiquetes que poden començar definint a algú i acabar estigmatitzant-lo. Així, segurament no ens hem convertit en personatges tòxics sinó que podem haver adoptat expressions i reaccions que sí ho són, fins i tot sense ser-ne del tot conscients!
Quan considerarem que ens comportem de manera tòxica?
. Quan tenim una clara tendència a queixar-nos de tot, és a dir, quan ens costa molt (o fins i tot resulta impossible) detectar aspectes a valorar en les persones, les activitats, els ambients o les feines fetes per altres.
. Quan mantenim un discurs negatiu i pessimista, destacant en cada temàtica aquella part incompleta o que podria acabar malament. La causa n’és una distorsió cognitiva que anomenen “filtrat negatiu” i que origina aquesta fixació pels aspectes més complexes de qualsevol activitat i per fer de les dificultats el centre d’atenció.
. Quan ens posicionem com a víctimes de les situacions, personals i socials, identificant la causa i culpa de tot en l’entorn. Aquesta visió, a més, intensifica el discurs passivo-agressiu en forma de retrets o comentaris sarcàstics que destaquin la nostra inmerescuda situació.
. Quan utilitzem molt sovint la crítica destructiva, buscant i cercant (en conseqüència) elements per a deixar en evidència l’habilitat d’altres.
. Quan ens mantenim estancats en els problemes, sense avançar en la recerca d’alternatives o solucions, i rebutgem les que ens ofereixen les persones que ens envolten.
. Quan, en les converses, el què més ens importa és allò que diem nosaltres mateixos, de manera que traiem valor, temps i atenció a allò que l’altre pugui aportar. Aquesta actitud ens impedeix escoltar allò que voldrien explicar-nos i, alhora, poder canviar les nostres opinions o creences prèvies.
. Quan mostrem poca empatia cap a les necessitats dels demés, prioritzant el nostre propi benefici encara que pugui tenir conseqüències negatives per altres.
. Quan ens movem pel rencor, l’enveja i la gelosia fins i tot en la relació amb les persones que ens importen. Aquestes emocions generen la infravaloració dels seus èxits i el menyspreu per allò que aconsegueixen, justificant així les nostres accions de rebuig.
. Quan tenim personal o vivim en família i ens hi relacionem de manera autoritària, gaudint quan aquesta actitud els genera inseguretat ja que la interpretem com a respecte cap a la nostra persona.
I, sobretot, quan no acceptem que ens estem comportant de manera tòxica sinó que insistim en què tenim la raó…
Com ens en podem adonar si no ens acabem d’identificar amb aquestes característiques?
Si detectes que l’entorn comença a evitar-te, que cada vegada comparteix menys amb tu les seves inquietuds i que et segueixen la corrent en el teu discurs negatiu i ja no intenten convèncer-te com feien abans, podria ser que comencessin a considerar-te com a una persona tòxica i és el moment per a iniciar el teu canvi d’actitud.
Com dèiem, habitualment, les persones no som tòxiques com a tal, però si repetim molt sovint aquests patrons centrats en el negativisme i l’egocentrisme podríem acabar vivint com a tals!
La bona notícia és que les conductes es poden canviar: Podem aprendre a relacionar-nos de manera diferent i sortir del departament de persones que generen toxicitat en les seves relacions. Des del nou enfoc, facilitarem que les amistats i parelles puguin consolidar-se i ens serà més possible donar el millor que tenim a dins.
Ja ho veieu. Sembla que ha arribat el moment de mostrar una millor versió de nosaltres mateixos/es!! No espereu més 😉
Un cop de mà? Demana hora a tupots@tupotspsicologia.com i t’hi ajudarem.