636 23 38 26 
Vols viure 100 anys? Doncs sembla que estem en un bon lloc.
Segons ha publicat l’Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya) aquest mes de juliol de 2018, cada 10 anys es duplica el nombre de centenaris a Catalunya, arribant als 1.875 a 2016. La majoria són dones (83%) i el 35% del total tenen o superen els 102 anys.
Aquestes dades situen a Catalunya entre els països amb més centenaris per cada milió d’habitants del món.
En l’últim estudi publicat per la OCDE (Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmics) sobre l’esperança de vida “Health and Glance 2017”, podem llegir que Japó, Espanya i Suïssa són els 3 països amb l’esperança de vida més alta dels estats que en formen part, amb una mitjana de 83,9 i 83 anys respectivament. Les dones, però, són les que fan pujar aquesta mitja ja que poden viure fins a 5 anys més que els homes.
A Japó també és on trobem més persones amb 100 anys o més, batent els rècords mundials de centenaris.
Per a la publicació de “El método japonés para vivir 100 años”, l’autora – Junko Takahashi- entrevista a un conjunt d’avis i àvies japonesos que han arribat i superat els 100 anys per tal d’averiguar quins són els secrets per a assolir aquesta fita. Coincidint amb altres autors en la dificultat per a generalitzar a l’hora de poder posar unes pautes que garanteixin aquest assoliment, en l’àrea de la personalitat esmenta algunes claus com que les persones centenàries entrevistades són franques, sociables, curioses i amb un esperit que els impedeix rendir-se, entre altres.
L’Institut Metropolità de Gerontologia i el Centre per a la Investigació de Supercentenaris (que és com s’anomena a les persones que arriben i/o superen els 110 anys) de Tokyo han publicat un estudi sobre com la forma de ser, és a dir, la personalitat, influeix a l’hora de poder tenir una vida llarga. A través de diferents qüestionaris, han valorat 5 aspectes de la mateixa: Neuroticisme (Ansietat, Pessimisme, Inestabilitat emocional), l’Extraversió (interès per a la relació social), Obertura a noves experiències, Amabilitat i Reponsabilitat. En el cas dels centenaris i centenàries, es va veure que l’obertura a noves experiències, l’esperit responsable i l’extraversió destacaven positivament = La flexibilitat mental a l’hora d’ampliar la perspectiva i aprendre coses noves, la capacitat d’autocontrol i l’interès per a les relacions personals, semblen facilitar una vida més llarga ja que formen part d’una personalitat que permet modificar hàbits (fent-los més saludables, per exemple), actuar amb una millor adaptació als canvis o integrar-se millor en les situacions socials.
Coincidint amb algunes d’aquestes característiques de personalitat, alguns estudis mostren que determinades estructures de pensament (models mentals) no només podrien tenir incidència en les probabilitats per a assolir més anys de vida sinó també a la capacitat de recuperació de determinades dificultats de salut.
Pere Gascón, oncòleg de l’Hospital Clínic, manifestava en l’entrevista a El Periódico just fa un any que sembla haver-hi una relació directa entre el sistema nerviós i el càncer, per exemple. El doctor feia referència a que emocions cròniques com l’estrés podrien propiciar (que no causar) una resposta inflamatòria en el nostre cos que facilitaria l’evolució d’aquesta malaltia.
Ateriorment, D. Siegel (metge i psiquiatra) i I. Yalom (psicoterapeuta), van detectar en el seu estudi a la Universitat de Stanford que les dones amb càncer de mama (que formaven part del seu estudi) que havien participat en un grup de recolzament emocional durant el seu tractament, no només mostraven un estat anímic més positiu sinó que, a més, havien tingut un índex més alt de supervivència i longevitat.
En la mateixa direcció, però sense concretar en una sola dolència, els estudis de Martin Seligman (considerat el pare de la Psicologia Positiva) destaquen que afrontar les vivències de manera més optimista, enfocant-se més cap a les possibles opcions de millora o solució resulten ser factors protectors en general. D’aquesta manera, la sensació d’impotència i un estil de vida més pessimista podrien ser factors de risc.
Així, tal i com defensava Boris Cyrulnik (neuròleg conegut pels seus estudis sobre la Resiliència), no és tant el què ens passa allò que es converteix en trauma o en factor predisponent sinó el com ho vivim i com som capaços d’afrontar-ho. Per aquest motiu persones amb vivències similars poden acabar sentint-se de manera totalment diferent.
Considerant que en aquest article NOMÉS es consideren patrons de personalitat (i no físics, ambientals o genètics), aquests apunten a que l’actitud positiva, l’afrontament i gestió de les emocions o el recolzament social sempre sumen, sigui quina sigui la nostra circumstància.
I això deu augmentar les probabilitats de viure millor. I arribar als 100. O més.
