Des que els nens són petits, se’ns recomanen les rutines horàries per a facilitar la seva adaptació al medi i la comprensió del cicle dia-nit amb més facilitat. Té sentit ja que, progressivament, els nadons es van incorporant als horaris de l’escola bressol i, posteriorment, als de l’escola “dels grans”, les extra- escolars i tot allò que va a l’entorn de la quotidianitat.
Però justament perquè funcioni aquesta quotidianitat, hi ha persones que han de treballar durant les 24 hores. Els serveis i els productes no arriben a les nostres mans si això no és possible i entenem que calen homes i dones per a les que la jornada laboral comença quan altres l’acaben.
En aquest sentit, no sempre és senzill.
Sense pretendre generalitzar, algunes situacions que comparteixen persones que treballen en horari nocturn i que s’han manifestat en repetides ocasions són:

. Dificultat per a l’adaptació a aquest horari.

. Incompatibilitat amb la vida social que no estigui vinculada a la feina o feines similars.

. Dificultats per a la conciliació familiar, especialment quan hi ha fills.

. Insomni o poques hores de son, especialment a l’inici,  degut a l’especial gestió de la llum o el so. Sobretot degut a la part no controlable. Dormir quan els veïns passen l’aspiradora, miren la TV, juguen amb els nens,…. pot arribar a ser força complexe a no ser que es visqui en un espai pensat o acondicionat per aquestes circumstàncies.

. La mala gestió de la son deriva en més irritabilitat, disminució de la paciència i dificulta l’empatia, aspectes que afecten al format de les relacions socials i familiars.

. L’alimentació pot estar també alterada.

. Sensació d’estar-se perdent coses que estan passant durant el dia.

. Poc aprofitament del temps disponible i probabilitat de tenir ansietat per a poder aprofitar-lo.

. Alteracions en la vida de parella per no veure’s massa o per estar en fases diferents d’activació.

Tu Pots Psicologia Lluna

La nocturnitat afecta les persones

 

 

Cal dir que el format, horari concret i nombre d’hores incloses en la jornada poden fer variar la vivència, així com el temps que faci que s’hi treballa, la motivació per la feina o la tipologia que companys de treball.
Igualment, hi ha persones i persones. No cal dir que algunes saben portar-ho millor que altres.
Com ho aconsegueixen? Alguns punts que faciliten augmentar la satisfacció del treball nocturn inclouen:

. Saber que té una compensació econòmica interessant.

. Saber que es fa una feina altament útil per als altres i motivant per a un mateix.

. Comptar amb el suport i reconeixement de la resta de membres que conviuen amb un, especialment la família.

. Acondicionar l’espai per al descans de manera que quedi el màxim d’aïllada possible.

. Procurar fer els tràmits que requereixen estar actiu al matí en els dies festius o de vacances. Fer tots els tràmits possibles online per tal de poder descansar.

. Portar una dieta regular. Decidir prèviament els menús per tal de no deixar totes les decisions culinàries per al moment de màxima fam.

. Escollir els metges i professionals de la salut, així com gestors, assessors i derivats que treballin habitualment de tarda.

. Realitzar hobbies o activitats esportives almenys un dia a la setmana.

. Buscar poder compartir alguna estona del dia amb els teus.

. Cuidar especialment la salut practicant hàbits saludables.

. Cuidar també la relació amb els companys de feina ja que s’hi passa molta estona i en hores intempestives. Si podem garantir una relació assertiva amb els que comparteixen totes aquestes hores amb nosaltres, almenys ens garantirem anar-hi amb més ganes.

. Fer que els caps de setmana i les vacances condeixin al màxim.

A partir d’aquí, i com dèiem anteriorment, cada cas és un món i segons el caràcter o la intensitat de les tasques a fer es viurà d’una o altra manera. En cap cas, però, descartarem plantejar-nos un canvi d’horari o feina si, a més de les alteracions del son o la dieta (que ja són rellevants), detectem que aquest format laboral perjudica significativament la salut.

Lídia Costa Ballonga. Psicòloga col.legiada 11.743 per COPC. Llicenciada en Psicologia per la UAB, Curs de Postgrau en Psicologia Clínica i de la Salut per la UdG, Màster ITEAP en Intervenció Clínica i Escolar | Psicoterapeuta i Orientadora personal, familiar i acadèmica | Formadora d'emprenedors, buscadors de feina i treballadors en actiu | Docent en col.lectius de joves, adults, dones i gent gran | Col.laboradora en mitjans audiovisuals i de premsa escrita

No hi han comentaris

Deixa el teu comentari

Pinterest
LinkedIn