Hi ha diferents tipus de relacions sentimentals, és a dir, vàries maneres d’entendre i viure les relacions amoroses, pel què fa a la tipologia i persones implicades, indepentdentment de l’orientació sexual que tinguem.
Com a introducció, podem fer ús d’aquest article que publicava fa un temps La Vanguardia.
Segons el mateix, les relacions podrien ser de 15 maneres diferents: A distància, a través de Apps pensades per a trobar parella, relació oberta, clàssica, d’amics amb dret, sense etiquetar, de pols oposats, de tota la vida, només sexual, amb família inclosa, ni amb tu ni sense tu, per no estar sol/a, d’estiu i “perfecta”(?).
Tot i que la classificació no és gens tècnica, sí que comença a mostrar que les persones, en funció de moltes variables, inicien, viuen, gaudeixen o pateixen de manera diferent en el terreny de les relacions que inclouen algun o varis nivells d’intimitat. Et trobes en alguna d’aquestes situacions? Com l’estàs vivint?
Però si parlem de relacions en què els components d’intimitat, confiança i comunicació hi són presents, podem classificar-les de vàries maneres. Utilitzarem, per exemple, la següent:
- Relació Monògama (1+1=2). Es tracta d’una relació en què hi ha dos protagonistes principals, amb intimitat només entre ells.
- Polígama (1 parella afectiva base però altres parelles sexuals permeses). Consisteix en un nucli afectiu entre dues persones però que es compagina amb relacions íntimes amb altres persones que no en formen part i que poden tenir continuïtat o aparèixer-hi esporàdicament.
- Poliamor (tenir vàries parelles amb mateix grau d’intimitat). No hi ha un nucli base fonamental de dues persones sinó que totes les relacions es consideren al mateix nivell, amb confiança i compromís amb cadascuna d’elles.
- Híbrida (un membre de la parella base practica la monogàmia i l’altre la poligàmia o poliamor, però acordat pels dos). En aquest cas només un dels membres de la parella manté vàries relacions en paral.lel.
- Swinger (la parella incorpora una altra persona o parella en les relacions sexuals). Els dos membres nucli de la parella acorden ampliar la seva activitat sexual compartint moments amb una altra parella o, en alguns casos, amb una tercera persona.
- Flexisexual (parella oberta creada generalment per a experimentar o combinar amb altres opcions). La parella no presenta un tancament als membres que la formen sinó que la seva finalitat és, justament, obrir-se a noves experiències.
- Relació grupal consistiria en quan el nucli no està format només per dues persones sinó que són vàries les que configuren el centre d’una relació familar, que pot incloure fills. Les persones que la configuren poden tenir diferents tipus de relacions entre elles.
Sigui quin sigui el cas, i estigui o no inclòs en aquesta classificació d’exemple, cal tenir en compte l’acord entre les persones que hi intervenen, incloent els factors de confiança i comunicació que ja hem vist. Aquests són els que ens fan sentir com a membre integrant d’una relació o bé enganyats/enganyades.
I és que, sentir que som víctimes d’engany per part de persones amb qui ens vinculem d’una o altra manera pot generar patiment i conflictes entre les persones que en participen.
Per aquest motiu cal ser sincer/a amb tu mateix/a per a saber què és el què vols però, igualment, pot ser important ser-ho amb les persones que t’agradaria que formessin part del teucercle més íntim per tal de garantir que també ho veuen com tu i que, per tant, la relació pugui augmentar el seu nivell de satisfacció per a tots/es.