636 23 38 26 
Per a poder relaxar-se cal saber desconnectar de la feina quan som a casa (i de casa quan som a la feina, si volem ser productius!).
Per a saber si podem desconnectar, haurem de detectar si tenim o no dificultat per a fer-ho. Sabrem que ens costa quan, físicament, arribem a casa però mentalment seguim rumiant o intentant resoldre temes que, suposadament, hem deixat a la feina. O, fins i tot, quan ens trobem portant a terme accions que hi fan referència (com trucades o correus electrònics) mentre ja estem en zona personal.
Si ens resulta massa difícil deixar de pensar-hi o d’actuar, caldrà fer-ho a consciència adquirint hàbits que ens ho permetin i que podríem anomenar “rituals de desconnexió”. Per a portar-los a terme, podrem fer ús de la música, les visualitzacions, les frases clau o alguns elements de context, per exemple.
Per a concretar una mica més: ens pot ajudar tenir una banda sonora que escoltem un cop finalitzada la feina i de camí cap a casa (que sigui la que ens permeti passar de mode laboral a mode personal o familiar). O bé sortir de la feina visualitzant què farem molt a gust un cop arribem a casa. O bé fer ús de lemes que ens facilitin centrar la nostra atenció en allò que tenim ganes de fer i ens allunyin de les obligacions més professionals. O, associar objectes que veiem de camí a casa amb el moment de la desconnexió.
De tota manera, no vol dir que no puguem parlar de feina amb els nostres ja que, a vegades, ens ajudarà a relativitzar o ens permetrà sumar punts de vista per a solucionar o viure millor aquella situació. Sí que caldria evitar, però, fer buidats emocionalment massa intensos amb els adults que conviuen amb nosaltres, fer pagar als menuts el nostre estres o caure en el discurs de la queixa repetida que acaba desgastant fins i tot als que més bé ens volen.
Un altre cas és el dels que treballen a casa i, per tant, l’espai laboral i el personal és el mateix o es situa sota el mateix sostre. En aquestes ocasions resulta útil tenir una àrea de treball diferenciada de la resta que puguem plegar o tancar un cop acabada la jornada. I dedicar una pausa conscient al canvi de mode (en forma de te o de dutxa, per exemple). Si, tot i això, treballar on dormim té elevades repercussions en el nostre benestar, potser haurà arribat el moment de canviar de format.
Quan la intensitat d’allò que vivim a la feina és molt elevada, pot ajudar parlar-ne amb els companys de la mateixa abans de marxar-ne per tal de compartir-ho amb qui pot ser més empàtic amb com ens sentim, i que alhora es pot beneficiar de les conclusions comuns. Si, malgrat haver fet aquest pas, ho compartim a casa, segurament ja ho podrem fer amb menys força, exposant-ho més com a anècdota que com a problema i amb les resolucions preses.
El nostre espai de relax personal és tant important com el lloc on vivim o treballem. A vegades no ha de ser molt especial, ni tan sols ha de ser fixe. Ni tan sols ha de tenir ubicació ja que, en el fons, és un estat mental.
Això sí, ens ha de permetre respirar amb profunditat, afluixar el cos i reduir obligacions. I per a poder aconseguir-ho cal un ingredient clau: disposar de temps. I dedicar-nos-en una mica és el millor regal que ens podem fer a nosaltres mateixos/es :))
