Sortir a menjar fora és una necessitat i un plaer. Resulta indispensable trobar espais on poder gaudir de les estones de migdia entre setmana, però, igualment, podem disfrutar dels àpats al restaurant en cap de setmana. Afortunadament, el nostre territori ofereix un ampli ventall de formats per a poder dinar o sopar al gust del consumidor.

En aquest sentit, sovint, al sortir, busquem quelcom més que cobrir la necessitat alimentària. Aquest fet té lloc, especialment, durant el temps lliure. Llavors…, què busquem, emocionalment parlant, quan confiem en els professionals de l’hostaleria?

Bàsicament, viure una experiència positiva en tots els sentits. Evidentment, a nivell de productes i plats en concret, però també hi ha altres aspectes que permeten que el nostre estat anímic millori mentre vivim un moment de riquesa gastronòmica.

Alguns d’aquests aspectes serien els següents:

. Ser “víctimes” d’un bon tracte:  En aquesta petita franja diària, o bé en cap de setmana, un bon tracte al client és fonamental. El tracte al públic no resulta sempre senzill ja que inclou, per una banda, saber desconnectar de la realitat personal per tal de fer passar una estona agradable a qui ens visita i, per altra, posseir una dosis elevada de paciència a l’hora d’explicar en moltes ocasions la mateixa carta o funcionament del local. Cal sumar-hi, també, la capacitat de tractar amb tot tipus de clients, alguns dels quals no resulten sempre del més agradable, però que formen part dels comensals.

Quan notem que ens tracten bé, no només millora la nostra autoestima sinó que també augmenten les probabilitats de repetir la visita al lloc on hem viscut aquesta millora.

. Tenir una mínima previsió temporal. Especialment del temps que està previst que passi des de la nostra arribada fins al moment en què começarem la ingesta. Aquest punt és especialment rellevant quan hem fet una reserva i, per tant, suposem ser atesos de manera força aproximada a l’hora prevista. De no ser així, ens sentim molt més respectats quan algú ens dóna alguna explicació, si no algun detall  culinari per a entretenir la gana.

La gestió del temps ens ocupa i ens preocupa. D’aquesta manera, encara que estiguem en una franja de temps lliure, ens agrada saber que aquest està ben empleat. Aquest fet contribueix a la reducció de l’estrés i afavoreix la desconnexió de l’estat anímic setmanal. Per altra banda, l’espera és una de les situacions que més tensió pot generar en un context com un restaurant, podent contribuir a la insatisfacció com a clients i, a més, ens fa més crítics i propensos a trobar punts insatisfactoris al recinte.

. Una atenció especial quan anem amb nens. En aquest sentit, l'”especialitat” es pot resoldre amb l’agilitat a l’hora de reduir la gana dels menuts ja que els adults, d’entrada, tenim una major resistència a l’espera.

De tota manera, cal dir que aquelles famílies que intenten gaudir d’un àpat a fora, esperen també que aquest tingui lloc amb el mínim de conflictes possibles entre ells. Els nens plorosos i moguts per la gana no ajuden a la conciliació familiar de cap de setmana.

. Un espai còmode i amb les dimensions adequades per a menjar allò que demanem. No ocupem el mateix lloc menjant un entrepà que una mariscada!

La incomoditat física es tradueix en incomoditat emocional ja que notar unes mides de l’espai massa reduïdes resulta incòmode, així com també ho és sentir-se obligat a un excés de contacte i molèstia amb qui tenim assegut a prop, situació que seria innecessària amb una bona previsió o un bon assessorament per part del restaurant en qüestió.

. Un mobiliari actualitzat, no a nivell d’estil sinó a nivell de qualitat o imatge. Per més econòmic que sigui el format que busquem per a menjar, no resulta agradable estar en un lloc on les taules estiguin pelades o pintades, o les cadires ballin.

Sigui quina sigui l’economia individual o familiar, veure’s físicament en espais degradats contribueix també a la degradació de l’autoimatge, fet que incomoda a tot aquell que vol viure amb la màxima dignitat possible.

. Un nivell de so controlat, de manera que poguem mantenir una conversa sense intentar evitar les converses de la resta de la sala. Si hi ha fil musical, que aquest sigui suau i amb un volum adequat.

Una soniritat excessiva augmenta la irritabilitat dels comensals, de manera que redueix qualitat a l’experiència.

. Una higiene més enllà de la mínima, a tots nivells.

En aquest sentit, la tolerància de les persones sol ser baixa, i no hauria de ser menys.

 

Segons el manual de bones pràctiques en l’atenció al client de restaurant, de Cultura del Detalle, hi ha 10 punts que resumeixen allò que tot professional de l’hostaleria hauria de posar a la pràctica:

1 Esforça’t en conèixer al client i les seves necessitats. Sigues capaç de posar-te en el seu lloc.

2 Considera la teva imatge personal com una part del servei.

3 Mostra disponibilitat per atendre i ajudar els clients.

4 Tingues una actitud positiva i mostra’t cortès.

5 No diguis ‘NO’. Busca una solució.

6 Escolta amb atenció i expressa’t amb claredat.

7 Converteix les queixes en oportunitats per millorar.

8 Respecta els teus companys i treballa en equip.

9 Interessa’t en aprendre i millorar habilitats i coneixements.

10 Coneix bé el restaurant on et trobes.

 

Una manera senzilla de mantenir aquestes situacions a ratlla és fent ús de l’empatia pràctica: situar-se físicament al lloc del client. Aquesta empatia pràctica inclou seure on seu el client, anar al wc on aquest ho fa i tractar amb la gent que l’atén.

 

Tant si tens un restaurant que ja està em marxa, com si et prepares per a treballar de cambrer, no oblidis que l’altre és el més important per al teu triomf com a empresa i com a professional!

 

Per cert, afegiríeu alguna altra proposta per a millorar les vostres experiències quan sortiu a menjar a fora?