636 23 38 26 
Després d’un any de la declaració de la situació d’emergència per pandèmia mundial, les valoracions i revisions de la salut mental dels diferents grups de població han anat sortint a la llum. En relació als processos de maternitat, algunes dades resulten d’interès per a poder entendre les necessitats emocionals que, en molts casos, no van poder ser degudament ateses durant les diferents etapes del confinament degut a estar supeditades a la salut física.
Així, no poder estar acompanyades en diferents moments de valoració i avaluació, la dissolució de grups de pre-part i post-part, l’estat de por general i la manca d’experiència prèvia en una situació d’aquest tipus, van generar un augment de la por, inquietud, angoixa, incertesa i soledat, en un gran nombre de casos.
És per aquest motiu, per l’especificitat de la situació actual, que s’han plantejat diferents estudis sobre els processos de maternitat durant aquesta etapa històrica. Així, el Departamento de Psicología de la Universidad Loyola (Sevilla, España) coordina un projecte per evaluar l’impacte de la pandèmia en embarassades i mares recents en 12 països del món, incloent Espanya. D’aquest seguiment a mares primerenques durant 6 mesos es pretén aconseguir potenciar xarxes de col.laboració entre les entitats que podran proposar millores per a l’afrontament del pre-part, el post-part i les depressions vinculades.
En relació al mateix tema, un estudi ja publicat per Frontiers in Global Women’s Health el juny de 2020, que va incloure més de 500 embarassades i 380 dones que van donar a llum el passat any, va permetre detectar un augment molt significatiu dels índex d’ansietat i depressió en les dones en aquestes circumstàncies. D’uns índex del 20% previs a la pandèmia, es va passar a un 72% que va destacar haver experimentat ansietat i un 41% depressió.
Un altre estudi publicat per la APA (American Psychollogical Association) aquest mateix mes de març de 2021, exposa que el 82% de les famílies enquestades haurien necessitat més ajuda durant el confinament, incloent la logística i emocional. En aquest cas, ressalta que es van entrevistar més de 30.000 persones i que hi ha més percentatge de pares que de mares que haurien reclamat aquest recolzament emocional. El grup de famílies amb menors de 18 anys és un dels que, segons investigadors de la APA, han patit més estrés durant el confinament. Podeu escoltar-ho a l’entrevista amb Vaile Wright (Senior Director for Health Care Innovation in the American Psychological Association) en la què fa un balanç sobre l’afrontament de la pandèmia un cop passat un any de la declaració de la mateixa.
Cal dir però, que, segons el portal ConSalud, recentment hi ha hagut un increment de la demanda dels tractaments de reproducció assistida, especialment la continuïtat d’aquells ja iniciats o a punt de fer-ho just abans del confinament.
Aquest fet fa pensar que els projectes familiars segueixen endavant i que, progressivament, i en els diferents formats, la il.lusió per augmentar la família es podrà anar fent realitat.
En aquesta línea, el sociòleg, metge i pensador Nicholas A. Christakis, pronostica uns “bojos anys 20” un cop superada la pandèmia en què, entre altres coses, s’espera un augment en les relacions socials i sexuals, l’oci, les inversions i l’optimisme en general.
A dia d’avui, hi ha diversitat d’opinions a l’hora de pronosticar un “Baby boom” o tot el contrari després de la COVID-19. La reducció d’un 20% de la natalitat és una realitat, segons publica La Vanguardia a 18/03/2021. Tot i això, el què sí que s’ha confirmat és que el contacte entre iguals (persones en una situació similar), directe o virtual, ajuda molt a nivell emocional durant tot el procés (fecundació, embaràs, part i maternitat/ paternitat). Per tant, la participació en els grups de pre i post-part, a part del suport familiar i sanitari, resulta primordial.
Estàs en aquesta etapa o hi has passat durant la pandèmia i vols gestionar-ho millor? Demana hora a tupots@tupotspsicologia.com i t’ajudarem.
