La Viquipèdia comença la seva definició d’incertesa com a l’estat de falta de seguretat sobre el coneixement, caracteritzat pel dubte. La incertesa es refereix a situacions epistèmiques que impliquen informació imperfecta o desconeguda. S’aplica a prediccions d’esdeveniments futurs, a mesures físiques o a allò desconegut.

En molts moments, aquesta definició s’assimila a la situació present, en què ens descobrim plens de dubtes que intentem resoldre amb informació imperfecta que no ens permet fer prediccions fiables del futur immediat.

La incertesa forma part del grup de les emocions de la por, el temor o l’ansietat. I, si bé podria ser cert que la seguretat absoluta és més un concepte que no pas una realitat com a tal (és a dir, podem veure com a segures circumstàncies que, a l’hora de la veritat, descobrim que no ho són tant), quan se’ns posa sobre la taula de manera tant clara la inseguretat, pot alterar amb facilitat el nostre equilibri emocional.

La creença que el nostre coneixement i experiències passades seran útils per afrontar les noves situacions del present i futur ens ajuda a sentir-nos més confiats. Quan detectem que no necessàriament és així, comença l’aventura de descobrir aspectes de nosaltres mateixos/es que potser desconeixíem.

I és que, allò que acaba parlant de nosaltres no és tant el què fem quan ens sentim bé i en un context de seguretat, sinó les nostres reaccions quan el aquest benestar i garanties poden tremolar i passem a dependre no només dels nostres coneixements sinó de la nostra actitud.

I què en diu la Viquipèdia de l’actitud? Doncs que és l’estat de disposició corporal, nerviosa i mental d’un individu o d’un grup que exerceix un influx dinàmic o orientador sobre les respostes a les situacions en què es troba i els objectes i subjectes amb què es relaciona. És a dir, que afecta directament a com responem a les situacions.

Per aquest motiu, davant els mateixos estímuls o inputs (com les notícies, dades o normatives vigents) trobem diferents maneres de viure-ho. I, sobretot, diferents conclusions sobre els mateixos fets.

Davant la incertesa, doncs, és una actitud positiva la que ens facilita poder fixar-nos en allò bo que ens envolta i que hem de saber valorar, com ara les persones que ens aprecien, les activitats que sí podem fer, els llocs on sí podem anar, les habilitats que sí podem aprendre i els projectes que sí podem iniciar.

Per aquest motiu, us animem a iniciar l’exercici pràctic de prestar especialment atenció a aquells moments, llocs i persones que, tot i la incertesa del moment, ens fan sentir bé. 

Valorar, agrair i saber gaudir del què tenim a l’abast (sempre respectant les mesures socials i sanitàries de seguretat, és clar!).

Si costa més del què voldries, a Tu Pots Psicologia Manresa & Online et donem un cop de mà.

 

 

 

 

 

Lídia Costa Ballonga. Psicòloga col.legiada 11.743 per COPC. Llicenciada en Psicologia per la UAB, Curs de Postgrau en Psicologia Clínica i de la Salut per la UdG, Màster ITEAP en Intervenció Clínica i Escolar | Psicoterapeuta i Orientadora personal, familiar i acadèmica | Formadora d'emprenedors, buscadors de feina i treballadors en actiu | Docent en col.lectius de joves, adults, dones i gent gran | Col.laboradora en mitjans audiovisuals i de premsa escrita

No hi han comentaris

Deixa el teu comentari

Pinterest
LinkedIn