636 23 38 26 
Percepció de tenir molt volum de feina (en format de piles de material o en nombre de fronts oberts) i de poc temps per a fer-la = estrés.
Estar estressat no depèn directament del tipus de professió que exercim. Trobem alumnes que poden estar estressats ja des de primària, per exemple. Però sentir-nos així sí que ens obliga a valorar el nostre sistema d’organització, priorització i gestió de la feina. I assolir una millor gestió emocional.
Algunes pautes per a millorar aquests aspectes serien:
. La informació és poder, per tant, serà vital el coneixement de les nostres tasques, referents, equip de treball, material, espais i temes informàtics/ tecnològics d’ús habitual. Demanar dubtes i ajuda en els temes que detectem més fluixos ens ajudarà a mantenir-nos més segurs. També ens aportarà seguretat tenir clar què s’espera de nosaltres i, per tant, quines són les nostres responsabilitats principals.
. Caldrà fer una clara identificació dels temes amb què treballem: Quins fronts oberts tenim? I procurar una diferenciació física dels mateixos (per ubicació, calaixos, carpetes físiques/pc o colors de referència) per tal de simplificar-ne el treball en paral.lel.
. Una òptima planificació: Aquesta podrà ser més o menys concreta segons la nostra professió o rol. El seu objectiu serà de fer-nos de guia per a poder ordenar les esmentades tasques a fer o bé la de marcar una direcció de treball que, tot i haver de ser flexible, ens faciliti saber en quin punt estem.
. Començar a delegar tasques. Quines de les funcions que assumim podem passar-se o compartir amb altres companys (o a serveis externs especialitzats)?
. Fomentar la complicitat i assertivitat laboral. Una vegada més, les habilitats socials i de relació ens poden facilitar alguns punts. Per una banda, una bona coordinació de tasques serà clau; i aquesta serà més probable si tenim una relació almenys cordial amb la resta d’implicats. Alhora, però, saber dir prou o que no serà crucial per a evitar la sobrecàrrega de feina, així com per a complir l’horari professional establert. En aquest sentit, cal procurar mantenir aquest horari des del primer dia ja que, sovint, les ganes de mostrar-nos afables en els nous lloc de treball fa que regalem hores en les primeres setmanes, fet que serveix de precedent i ens pot dificultar respectar l’horari posteriorment, un cop ja hem demostrart que (suposadament) no ens importa plegar tard. I resulta que sí que ens importa…
A nivell més emocional, primer haurem de considerar si aquesta elevada intensitat s’explica perquè encara estem en la fase d’adaptació a la nova feina o funcions. De ser així, cal mirar de no precipitar-se a fer una muntanya massa gran del què sentim. És normal que a l’inici ens trobem una mica sobrepassats, però cal utilitzar cada nova experiència dins el context per a poder desenvolupar recursos per a resoldre-ho. A vegades no cal fer massa més que observar els companys per a veure com tiren endavant les seves feines i copiar d’aquells que considerem més eficaços a nivell de recursos professionals i més estables a nivell de gestió d’emocions.
Quan van passant les setmanes i no ens notem millor, caldrà compaginar l’aprenentatge de noves formes d’organitzar-nos amb altres aprenentatges com:
. Saber relativitzar i donar la rellevància de cada projecte o moment en una premisa més àmplia que l’aquí i l’ara.
. Aprendre estratègies de relaxació que poguem aplicar fora de la feina però també en algun espai de la mateixa si ens sentim saturats. Podem començar per a la respiració diafragmàtica, per exemple, ja que, un cop la dominem, podrem aplicar-la en qualsevol lloc.
. Fer les parades o descansos permesos, encara que tinguem molta feina. No parar no ens permet fer canvis de ritme o estratègia i facilita que entrem en bucle. Encara que siguin 5 minuts. Però parem.
. Assegurar-nos que en la nostra vida extra laboral tenim espais o moments per a fer activitats que permetin que tornem a carregar-nos de vitalitat.
. Aprendre a desconnectar. Emportar-nos mentalment la feina a casa només resulta útil quan ens permet trobar alternatives per a millorar el nostre dia a dia laboral. Les voltes i voltes que podem donar a vegades per no arribar a enlloc en concret, només ens prenen molta part del temps lliure.
Finalment, si, tot i fer un esforç important per a portar-ho millor, seguim sentint-nos “ofegats”, potser serà moment de plantejar-se aspectes més generals de la feina que estem fent en el present, no només la nostra capacitat o la nostra professionalitat. En funció de les conclusions a les que arribem, seguirem per aquest camí o bé caldrà buscar-ne un altre.
