636 23 38 26 
Són moltes les ocasions en què les famílies presenten aspectes molt millorables en els hàbits de comunicació entre els seus membres. Cal dir, en aquest sentit, que com més fluïda és la comunicació entre els adults de referència, millor serà el model que podran seguir els més joves de la casa. També serà rellevant per entendre el moment present, l’històric relacional, és a dir, com es van iniciar i com han evolucionat les converses des de que els fills són ben petits fins al moment present. En aquest sentit, ens podem fer preguntes com si els hem facilitat i facilitem parlar amb nosaltres o bé si hem escoltat i seguim atents al què ens diuen, per exemple. En definitiva, i també aplicable per als adolescents, en ocasions hauríem de fer autocrítica i plantejar-nos qüestions com les que segueixen:
.Reben el nostre suport o comprensió encara que no estiguem d’acord amb els seus arguments?
. De les xerrades que els fem, en recullen consells que funcionen?
Recordant sempre que cada família, progenitor i fill/a és un cas diferent i que no és el mateix tractar amb un infant que amb un adolescent, recollim en aquest post algunes de les errades més habituals i algunes idees per a millorar-les. En què cometem més errades els pares i mares?
. Infravalorant els seus sentiments. Un exemple serien els relaionats amb les amistats i, especialment, els amorosos.
. Reduint la importància i, fins i tot negant, les seves pors.
. No respectant els seus espais o el seu ritme de desenvolupament o canvi.
. No facilitant moments de diàleg obert.
. Parlant més que escoltant, especialment quan interroguem.
. Evitant temes que establim com a tabús perquè resulten incòmodes per a nosaltres. També si fem totalment el contrari.
. Insistint obsessivament en determinats altres temes i amb un missatge reiteratiu.
.Faltant a la confiança alhora que no respectem informació sobre la seva intimitat, quan la tenim.
Què podem fer per a millorar-ho?
. Ser bons confidents. Des de la infància és important que aprenguin que poden confiar i comptar amb nosaltres.
. Facilitar espais de diàleg obert, deixant de banda la sobrecorrecció o els sobreconsells.
. Evitar ser intrusius en el seu “territori” (ex. escola) a no ser que ens ho demani directament o bé que detectem una necessitat no coberta o mal gestionada pels agents que han de fer-ho.
. Evitar ridiculitzar-lo. Si es sent infravalorat per nosaltres al parlar d’ell/a i “les seves coses” en públic (incloent davant de coneguts o familiars) de manera poc respectuosa, es reduirà dràsticament la informació que comparteixi amb nosaltres.
. Evita minimitzar els seus sentiments. Permetre que en pugui parlar i mostrar-se respectuós abans de donar els nostres consells u opinions.
I, sobretot, que resulti útil parlar-ne amb nosaltres. Penseu que, com a pares, és millor tenir la informació que no tenir-la, de manera que cal rebre-la el millor possible. Posteriorment (més com més edat tingui el nostre fill), caldrà preparar el nostre discurs de retorn breu, clar i útil per tal que sigui valorat per a ell/a i augmentin les probabilitats de que el pugui utilitzar.
Els assessoraments poc pragmàtics, excessivament llargs o repetitius i els que contenen un esperit crític poc constructiu són els que més els allunyen de nosaltres. Resulta útil evitar-los des de la infància.
Si voleu llegir una mica més sobre el tema, us podem proposar una mica de Bibliografia (que podeu trobar a la nostra Biblioteca):
a. Pels que teniu fills molt petitons (penseu que la comunicació s’inicia des del primer moment d’interacció, no quan comencen a verbalitzar mots comprensibles per a nosaltres): “Bésame mucho” (C. González).
b. Pels que teniu fills a Educació infantil o primària: “Cómo hablar para que sus hijos le escuchen y cómo escuchar para que sus hijos le hablen” (A. Faber i E. Mazlish).
c. Pels que teniu fills adolescents: “Cómo hablar para que los adolescentes escuchen y como escuclar para que los adolescentes hablen (A. Faber i E. Mazlish)” i “Cómo vivir con tu hijo adolescente” (J. Ford).
Més informació a Tu Pots Psicologia.
