Començar una relació amb algú sense estar enamorat és bona idea?

La història d’amor comença amb l’afinitat. Afinitat que sentim amb una persona a qui tenim ganes d’explicar-li què ens passa en el nostre dia a dia i de qui tenim ganes de saber. Amb qui podríem parlar i parlar hores i hores, ja sigui en directe o per Whats. I quan a l’afinitat se li uneix l’atracció, llavors pot anar apareixent l’enamorament.
La història, però, pot començar al revés: amb algú que ens atreu i amb qui, progressivament, anem notant que som afins. I també ens podríem enamorar.

Estar enamorat d’algú, doncs, sol incloure, almenys, aquestes dues emocions;  és a dir,  sentir afinitat i, alhora, atracció per una persona.

En ocasions, però, iniciem una relació amb algú per a qui no sentim algun d’aquests components.  O fins i tot cap dels dos. La pregunta que ens podríem fer seria la de “Per què?”. Algunes respostes que aporten aquells que han volgut compartir la seva situació permeten contemplar motius que ens poden unir a altres persones sense passar necessàriament per les emocions exposades ateriorment.

Alguns exemples de resposta a aquest qüestionament podrien ser:

. Perquè creuen que ja sorgiran aquestes emocions a mesura que augmenti el temps de relació >> El contacte freqüent i l’històric comú, basat en moments compartits, pot fer néixer entre les persones una complicitat que pugui convertir-se en la base d’una parella.

. Perquè tenen molt en comú a nivell de feina o hobbies >> Les persones que comparteixen tasques o aficions presenten sovint inquietuds i temes de conversa comuns. Aquest fet pot augmentar el nivell d’empatia entre elles i generar que es sentin còmodes una amb l’altra, podent convertir-se aquest espai compartit en un puntal per a la relació. 

. Perquè l’altre sí sent tot això per ells/es  i voldrien poder correspondre aquests sentiments >> Optar per a donar una oportunitat a aquesta persona, i a allò conjunt que en pugui sorgir, també és una decisió que es pot prendre. Tot i això, si el motiu per intentar que funcioni és no saber com dir-li que no, que li devem quelcom (a nivell econòmic, per exemple) o que pensem que li devem (a nivell més personal o professional) podríem acabar sentint-nos i fent-lo sentir enganyats. En alguns casos, potser seria més just per a tots mostrar-se molt agraït però, alhora, sincer amb un mateix i amb l’altre.

. Perquè estan passant un mal moment i aquella persona els està donant el suport que necessiten i no reben d’una altra banda >> Aquestes situacions poden acabar generant molta confusió i malentesos, a no ser que l’esmentat capítol hagi permès a dues persones conèixer-se amb més profunditat i que, aquest fet, els hagi facilitat detectar aspectes de l’altre que els acaben resultant atraients.

. Perquè és algú que creuen que racionalment els convé per al moment present o per contrast a ex relacions >> En aquest cas, l’interès inicial per algú neix de l’àrea més racional. Aquella que ha dotat de poder a l’experiència afavorint treure’n conclusions sobre un mateix i sobre els criteris (o, també de manera habitual, els no criteris) de selecció de cites o parella emprats fins al present. En aquest sentit, sempre que les conclusions siguin productives,  i els nous criteris,  realistes i sincers amb un mateix, poden ser útils per a donar-se una oportunitat de viure una relació ben diferent de les anteriors.

Cal dir, però, que hi ha altres tipus de motius que es troben més vinculats a la pressió social , el context o, simplement, l’edat i com sembla que dicta el “món” que hauríem de ser o estar quan hi arribem.  Així, a aquell “per què” inicial, també hi ha els que donen respostes que hi fan referència com ara:

. Perquè consideren que ja és massa tard per a esperar algú altre >> “Massa tard” és un concepte subjectiu, no ho oblidem. Caldria concretar “Massa tard per a què?” i llavors treballar amb aquesta resposta.

. Perquè porten molt temps buscant algú amb qui compatir la seva vida i tenir projectes en comú,  però no l’han trobat >> Aquí la pressió podria ser autoimposada (sovint en relació a les expectatives o al com ens havíem imaginat que seria), sumada a la inquietud per estar amb algú de manera estable o, fins i tot, per un desgast arrel de cites poc convincents o relacions truncades per motius varis.

. Perquè, a part de si els agrada o no estar sense parella estable, l’entorn pressiona amb els “ja toca” >> En aquest cas, la pressió ve per part del context que demana o comenta (potser sense mala intenció però de manera reiterada) el nostre “estat civil”.

En aquests casos, i en resposta al context, hi ha qui podria optar per a iniciar una relació amb algú que consideri agradable, bona persona, guapo/a o “bon partit” (entre altres), encara que no comenci amb la motivació que voldria.

Més respostes? Doncs també hi ha qui decideix compartir el temps i gustos amb algú que els resulta interessant en algun sentit, però sense estar-ne enamorat, perquè de qui està enamorat realment és d’algú altre amb qui establir una relació de parella no és possible (per la no correspondència, perquè ja està en parella, perquè és un amor platònic que no es pot treure del cap, perquè segueix sentint quelcom especial per alguna ex relació, …).

 

Per tant, molts motius ens poden portar a estar en una relació amb uns sentiments que s’allunyen de l’enamorament com a definició. De tota manera, l’experiència professional i l’aprofundiment en l’estudi del tema ens ensenya que hi ha molts tipus de relacions de parella. De fet, potser n’hi ha tants tipus com parelles podem trobar. I que no hi ha una fórmula màgica i vàlida per a tothom. De manera que, igual que les relacions sentimentals que s’inicien entre dos enamorats no ens garanteixen un desenvolupament personal i de parella ideal, també pot passar que relacions iniciades amb menys convenciment vagin quallant de manera progressiva.

Sembla ser, doncs, que podem iniciar una relació tenint en compte la nostra part més instintiva, la més emocional, la racional o, fins i tot, en resposta a la pressió social. I que, a més, no sempre seran incompatibles!

Cal dir, però, que aquells que s’endinsen amb menys dubtes en el món de la parella són els que es senten enamorats d’algú que també n’està d’ells. Especialment quan hi ha disponibilitat per part dels dos i apareixen altres factors com els exposats en el post sobre parelles incombustibles d’aquest mateix Blog, que permeten gaudir de la relació en tots els sentits.

Així doncs, i en resposta al plantejament de si resulta una bona idea iniciar una relació sense estar enamorat, podríem dir que si ens sentim bé dins el projecte de parella que es va generant, una bona decisió és aportar-hi tot allò que poguem per a convertir-la en una gran experiència. 

Quan, tot i la voluntat i l’esforç mutu, no hi aconseguim allò que, a criteri personal, considerem indispensable serà el moment de la sinceritat. Primer amb nosaltres mateixos i, seguidament, amb aquella persona que ens hagi acompanyat en aquesta aventura.