Sembla ser que a España hi ha 7 divorcis per cada 10 matrimonis, generant que el 6% de la població adulta estigui en aquesta situació. Tot i això, cal considerar que des de 2001 s’han triplicat les parelles de fet, circumstància que escapa llavors a les estadístiques anteriors (Font: La Vanguardia)

A les parelles resistents les podem considerar incombustibles per decisió. Per més que estiguin sotmeses al mateix context que altres, són les que troben fórmules que fan que tot vagi encaixant per decisió i acció mútua.

No hi ha una recepta secreta però sí cal sumar a la base del sentit comú i una bona selecció,  les particularitats que resumim en aquest article, entenent-les només com a una mostra.

 

Característiques infal.libles:

. Esperit de compromís. El nivell de formalització no és tant rellevant com el valor que té el compromís pres entre els membres de la parella per a cadascun d’ells.

. Sentit de la correspondència dels sentiments amorosos. Es tracta de poder viure amb la seguretat de què som correspostos per la persona que estimem.

. Balança equilibrada entre allò que s’aporta i el què es rep.

. Gran esperit comunicatiu i de diàleg per tal de poder posar sobre la taula tots els temes necessaris per a la convivència.

. Ús majoritari de l’assertivitat en la resolució de malentesos o conflictes potencials.

. Mostra de l’interès que tenim per l’altre.

. Expressions d’afecte correspostes. No donem aquesta part per suposada. Cal fer ús dels petons, les abraçades i els t’estimo a diari.

. Vida sexual activa.

. Acord en temes de marternitat i paternitat: voler o no tenir fills, quants  i circumstàncies derivades.

. Il.lusions i plans comuns que engloben un projecte vital que encaixa amb les inquietuds i preferències d’ ambdues parts.

 

Aspectes extra que sumen benestar:

. Nivell acadèmic similar.

. Interessos comuns.

. Temps compartit: ja sigui d’oci o de relax.

. Valors comuns, especialment als que fan referència al funcionament de la vida de parella.

. En cas de tenir o voler fills, models educatius similars.

. Si hi ha fills, buscar temps de parella i no suprimir-la arrel de l’ampliació de la família.

. Amistats comuns i pròpies. Si aquestes últimes no són excloents, molt millor.

. Bona relació amb les famílies extenses.

. Un nivell d’ingressos i despeses equilibrat.

. Poder parlar de feina i de la quotidianitat amb l’altre. A la vegada, però, cal evitar ser intrusiu o repetitiu amb el tema.

 

Aspectes pràctics que redueixen conflictes:

. Acord en la gestió domèstica: neteja i compra. Un bon repartiment explícit de tasques i/o el suport extern en les feines domèstiques optimitzen el benestar en la parella.

. Inclusió bancària: coneixement de la situació econòmica real de l’altre. Compte comú.

I, sobretot i especialment,  la creença de tots dos la el procés de buscar parella ha finalitzat, que és la convicció que ens farà actuar en conseqüència en el dia a dia.

 

Resumint, voler estar amb l’altre (no necessitar-lo ni que et necessiti) i que ell/a també et prefereixi.