Sembla que no toqui abordar el tema del Nadal amb un títol com aquest (” Madita Navidad “??), però donar per suposat que tothom passarà unes bones festes per defecte potser és pecar d’optimisme….

En aquest cas, no faig referència ni a les famílies que estan vivint dificultats econòmiques ni a les persones que estan malaltes ni als nens que passen gana, tots ells existents i més que mereixedors d’un reconeixement i solidaritat.
En aquest cas, faig referència als moments que passen algunes persones just ara i que, al coincidir amb el Nadal i les festes es fan més intensos.

Com passar les festes, doncs, i no morir en l’intent?

Quan el problema és la família:

. Buscar alternatives incompatibles amb les trobades familiars. Ex. celebrar les festes fora.
. Si això és massa radical, programar-les breus i celebrar-ne de complementàries. Ex. caga tió general i llavors entrega de regals en petit comitè per tal de generar il.lusió per aquell dia.

Quan el problema és l’horari incompatible amb la parella:

. Qui ha dit que la celebració familiar o en parella ha de ser el dinar de Nadal, el sopar de cap d’Any o la nit de Reis? Les tradicions tenen un origen, per tant, podem iniciar-ne altres com el berenar de Nadal el dia 24 o 25, l’esmorzar de cap d’any el dia 1 o el dinar de reis el dia 5, el 6 o el 7. Qui ens impedeix canviar o ampliar les festes? Sovint nosaltres mateixos!
. Procurar estar acompanyats els moments que marca la tradició, però que aquests siguin complementaris als que hem muntat nosaltres i no a l’inversa. I per “acompanyats” val des d’altres persones en situació similar, companys de feina que comparteixen horari o algo especial que ens reservem nosaltres mateixos per al moment. Ex. estrenes de sèries gravades o aquelles sabates tan xules que et vas comprar.

Quan el problema és que t’estàs plantejant la relació de parella:

. Deixar les decisions transcendentals per després.
. Evitar regalar vals per activitats comuns si dubtem de la relació.
. Actuar amb les famílies amb la màxima normalitat.
. Acompanyar-se de més gent en totes les dates assenyalades per evitar tensions.
. Evitar els excessos que poden generar situacions per les que encara no estem preparats.

Quan el problema és que s’ha acabat la relació però hi ha fills en comú:

. Procurar pactar amb antel.lació tots els detalls referents a aquestes dates.
. Preveure activitats a fer just passats els moments més tensos (els previsibles). Ex. encetar una caixa de bombons o tenir la banyera preparada.
. Considerar que són dates especials per als nens i que ells no són els responsables de la vostra relació. Mantenir, doncs, l’anomenada compostura i, en tot cas descarregar la ràbia o el dolor amb altres adults.

Quan el problema és la falta de parella i d’amics en la mateixa situació:

. Tibar d’activitats dissenyades per aquesta circumstància i passar el temps pressumptanent familiar amb desconeguts amb qui pots empatitzar i, fins i tot, passar-ho bé.
. Anar/ sortir a llocs que ens agradin i que suposadament ens tallin per anar sol. Cal tenir en compte que en dies assenyalats molts dels que arriben en grup també acaben actuant de forma individual així que situat en un lloc on en sentis còmode sol i aprofita per parlar amb coneguts amb qui coincideixis per atzar, parlar casualment amb desconeguts o conèixer gent nova de veritat.
. Evitar revisar els contactes per a recontactar amb ex relacions. Ja saps el motiu.

En definitiva, si aquests dies ens atrapen en situacions com aquestes, la millor opció és aprofitar que també hi ha molta gent més alegre de l’habitual i més predisposada a passar-ho bé de manera que, en comptes de contagiar el teu anti esperit nadalenc, deixa’t contagiar per tot el contrari.

 

Pots consultar més idees al nostre post previ sobre Nadal.

Feliços últims dies de 2016 i primers de 2017. O no tant feliços, però que et trobin treballant per a tenir un millor febrer, maig o juliol 🙂

Lídia Costa Ballonga. Psicòloga col.legiada 11.743 per COPC. Llicenciada en Psicologia per la UAB, Curs de Postgrau en Psicologia Clínica i de la Salut per la UdG, Màster ITEAP en Intervenció Clínica i Escolar | Psicoterapeuta i Orientadora personal, familiar i acadèmica | Formadora d'emprenedors, buscadors de feina i treballadors en actiu | Docent en col.lectius de joves, adults, dones i gent gran | Col.laboradora en mitjans audiovisuals i de premsa escrita

No hi han comentaris

Deixa el teu comentari

Pinterest
LinkedIn