636 23 38 26 
Avui m’agradaria compartir algunes de les conclusions a les que heu arribat després de viure bons i mals moments al costat d’algú de qui un dia us vau enamorar.
Amb el vostre permís i amb un gran respecte, aquí ho deixo:
(…) En una relació, amb l’amor no n’hi ha prou. Dues persones diferents estimen de dues maneres diferents. Que una relació hagi acabat no significa que allò que passés durant la mateixa no fos real. Els “reset” en una parella tenen condicions a complir: la fonamental és que els dos vulguin seguir i deixar de banda determinats capítols anteriors. No som mitges taronges, som taronges senceres. Som complets per defecte, una altra cosa és que, a més, tinguem parella. L’objectiu final de la vida no és trobar parella, és ser feliç estiguis com estiguis. No es lluita per l’amor de manera unilateral. En un equip, si no juguen tots a la una, no es guanya. Els espies són per les pel.lícules. Ningú deixa de ser infidel perquè l’investiguin. En tot cas, pensa estratègies millors per no ser descobert. Enamorar-se és genial. No ser correspost no ho és. Coses que solen fer mal: assumir que el teu amor no és correspost, deixar una relació, que et deixin (amb previ avís, sense, per tercers o per ideals). Com t’ ho comuniquin o ho descobreixis pot modular el grau de dolor. Per atrevir-se a deixar algú cal assumir que provocaràs mal. Aquests mals no són mortals però tenen aquesta aparença. Cal passar-los, són temporals i, al seu temps, assumibles. Malauradament, formen part del joc de les relacions socials. Que et deixin no vol dir que ja no t’estimin. Però amb el tipus d’amor que queda no es regenera una relació. Evita fer aquesta pregunta. Cap resposta et semblarà la bona ja que no has pres tu la decisió. Es pot viure un dol encara que algú no hagi mort físicament. El teu príncep blau no prové de la granota, prové dels sentiments i la voluntat de fer-ho el millor possible.
(…)
