Considerant les teves pròpies experiències, i practicant un exercici de sinceritat màxima cap endins per averiguar què ha estat passant fins a aquest moment; si estàs valorant si aquesta persona que estàs coneixent podria ser la teva parella en un sentit més formal, potser ha arribat el moment de fer un pas més i tenir en compte què en diuen, els experts en relacions sentimentals.

John Gray, terapeuta de parella (autor de llibres com “Los hombres son de marte y las mujeres de Venus”), diferencia 5 fases en l’etapa de les cites. En aquest article les utilitzarem de referència i reflexió,  tot i que cal tenir en compte que no necessàriament tenen lloc en aquest ordre ni de manera exclussiva amb una sola persona.

1. Atracció: l’autor considera rellevant que observis si hi ha aquest factor i com evoluciona.
2. Incertesa: fa referència a quan poden aparèixer dubtes sobre la forma de ser, la vida o els valors de l’altre i sobre si creus que resulta compatible amb tu.
3. Exclussivitat: és habitual que tinguis interès en conèixer de manera intensa aquesta persona i dedicar-li més temps per tal de saber si vols que formi part de la teva vida.
4. Intimitat: és quan permets que et conegui com ets de veritat, incloent alguns detalls de tu que anteriorment no havien sortit encara a la llum. Així, no parlem només d’intimitat física sinó també emocional.
5. Compromís: quan, un cop creus que us coneixeu “al natural”, decideixes que sí, que vols que formi part del teu dia a dia en el format que haureu d’acordar conjuntament.

Per altra banda, Antonio Bolinches, psicòleg mediàtic i autor de varis manuals referits a les relacions amoroses, considera que, un cop has obtingut suficient informació i contacte amb la persona que estàs coneixent,  hauries d’estar atent/a almenys a 3 criteris:

1. La comoditat relacional, és a dir, si et sents còmode amb aquesta persona sense deixar de ser tu mateix/a.
2. L’orgull social o la satisfacció que sents (o no sents) quan la resta del món va sabent que estàs coneixent aquesta persona.
3. El bon acoblament sexual ja que la parella no pot viure només de sexe però tampoc sense aquest. Per tant, es tracta d’un punt rellevant a l’hora de pensar en una continuïtat.

Valorades aquestes 3 qüestions,  segons l’esmentat autor, progressivament, podrem considerar si realment podria funcionar aquesta relació de manera més estable.

Veiem que resulta important, per tant, una bona predisposició per part teva, però també que mantinguis despert el teu esperit crític (de manera constructiva) des de l’inici.

Segons el psicòleg Walter Riso (autor de llibres de gran divulgació sobre els límits de l’amor) que qualsevol vincle afectiu en què els nostres valors essencials es vegin amenaçats resulta contraindicat per a la nostra felicitat, indepentdentment de l’amor que hi posem.

Per tant, cal tenir en compte que amb la nostra intenció i sentiment no serà suficient perquè la relació pugui tirar endavant, fins i tot encara que hi hagi correspondència sentimental per part de l’altra part.

Així, tot i que sentis que estàs enamorat o enamorada d’ell o ella, hi hagi bona entesa i tingueu idees comuns en quant al futur, resulta útil fer-se també altres preguntes que algunes vegades has obviat dins la fase inicial però que guanyen rellevància a mesura que això avança:

a. Com et tracta aquesta persona? T’escolta? Et presenta al seu entorn? Et sents respectat o respectada en la intimitat i també públicament? T’avalua o et corregeix en privat i/o en públic? Parla i decideix per tu?

b. Com t’expressa les seves emocions? Com és quan s’enfada, quan està dels nervis, quan li dol alguna cosa? Ho comparteix? S’ho queda? Et permet ajudar-la? Ho acabes pagant tu?

c. Comparteix amb tu allò de què disposa? Et permet entrar al seu món o notes que potser s’aprofita de tu (dels teus coneixements, coneguts o béns)?

Com deia Stefan Zweig, són molts els que estimen però pocs els que saben estimar. L’amor, en aquest sentit, no és un “m’agrades” o un “t’estimo” als 4 vents,  sinó que es configura d’accions que et permetin créixer en un context de respecte i estimació mentre, alhora, no tens por del creixement de l’altre ni que fer-se millor persona al teu costat el o la pugui allunyar de tu. Segurament tu també ets més interessant que fa un temps i, per tant, us en podeu beneficiar mútuament.

Share on Facebook

Post on X

Follow us

Save