636 23 38 26 
Fa uns mesos, podíeu llegir en aquest mateix blog un post sobre Autoestima (“Delicada Autoestima“). Acabàvem el mateix amb un “continuarà” i aquí reemprenem el tema.
Per tal d’aportar alguns recursos de millora, llistarem alguns aspectes que permeten una autoestima en forma. D’aquesta manera podrem valorar si ja estem potenciant-los o bé si, al contrari, hi trobem les primeres mancances:
. Per tal de sentir-nos amb energia, fet que va directament lligat a la motivació a una imatge positiva d’un mateix, valorarem si fem sovint activitats que ens agradin. Les valorarem simplement perquè ens fan sentir bé i perquè sumar aquest tipus de moments són un factor que aporta benestar i satisfacció personal.
. En segon lloc, caldrà que considerem si destinem alguns recursos a “mimar-nos” una mica. Aquest punt significa si ens donem permís per a fer, o fins i tot comprar, quelcom que no ens fa falta però que té per a nosaltres un plus, ja que ens suposa un reforç positiu per estar-ho intentant com ho fem. En definitiva, si premiem els nostres esforços en un format intel.ligible per a nosaltres.
. Per altra banda, proposem recuperar alguna activitat que sabem fer. I fer-la perquè en dominem la pràctica. Veure’ns amb seguretat en una situació escollida és el primer pas per a notar-nos més segurs a nivell general. Sovint quan l’autoestima és fràgil, ens podem sentir més nerviosos o fins i tot vergonyosos quan ens sentim observats. Fer-ho en una situació favorable, de domini, aporta arguments interns per a perdre algunes pors.
. Detectem també la utilitat de mantenir-se a una distància prudencial de les persones que poden contribuir a rebaixar el concepte que tenim de nosaltres mateixos. Costa més creure em tu en un context on allò que es té més en ment sobre tu no són els teus punts forts. Segurament no cal eliminar el contacte, només dosificar-lo i mirar de portar les converses cap a temes més favorables.
. En la mateixa direcció ens ajuda aprendre a neutralitzar les crítiques poc constructives que rebem, no permetent convertir-les en creences sobre nosaltres mateixos: Cal aprendre a diferenciar clarament allò que suposadament pensen els altres de mi d’allò que jo vaig creient de mi mateix.
Un consell habitual amb què coincidim els professionals és separar allò que fem d’allò que som, és a dir, normalitzar que alguns dels actes que fem obtindran els resultats que voldríem i altres no, però que aquestes circumstàncies no suposen que no siguem vàlids; simplement caldrà tornar a intentar-ho millorant els errors.
Un exercici extra proposat seria fer una llista completa que inclogui tot allò de què estem orgullosos. Quan no ens és fàcil, podem demanar un cop de mà a algú de confiança que pugui ser una mica més objectiu que nosaltres mateixos en un moment de baixada. Rellegir la llista és un antídot per als moments en què perdem confiança perquè ens recorda que sí som capaços de fer grans coses.
I no oblidem un bon entrenament en autoinstruccions positives, és a dir, caldrà partir d’averiguar què ens diem. Cal estar atent al llenguatge que utilitzem, tant de cara a l’exterior com en els nostres moments d’intimitat, per a parlar-nos. Ens felicitem? Ens fem retrets? Ens diem missatges desagradables? De ser així, caldrà estar especialment atent als mateixos ja que, possiblement, estiguin boicotejant la nostra intenció de millorar el concepte que tenim de nosaltres.
Resumint, hem d’estar tant atents a les nostres errades com als nostres encerts i donar-los el pes que mereixen. I tingueu en compte que saber valorar allò que ens agrada de nosaltres i els nostres resultats és el camí que ens porta més directes a superar les crisis d’autoestima.
